Ca: Barcelona, una ciutat brillant amb les seves innovacions vibrants, monumentals i culturals, era l'escenari d'aquesta impressionant, però hilarant jocada de la llengua. Al cor d'aquesta ciutat, la seva espectacular arquitectura brandia una narració silenciosa que resonava a les vides de tranquil·litat i vitalitat alienea. A la vora del Mercat de Sant Josep de la Boqueria es conqueria un embolic de paraules.
En: Barcelona, a vibrant city with its monumental and cultural innovations, was the setting for this impressive, yet hilarious linguistic game. At the heart of this city, its spectacular architecture wielded a silent narrative that resonated with lives of tranquility and alien vitality. At the edge of the Sant Josep de la Boqueria Market, a tangle of words was being conquered.

Ca: Jordi, un home robust amb una passió fervent pel 'futbol', estava a punt d'iniciar un concert de llengües, una amàlgama de castellà, català i anglès. Marta, amb les seves rosades galtes i el somriure contagiós, listilla per les seves travesseries, alcava les seves tremoloses mà amb una ardent convicció d'esdevenir part del debacle lingüístic.
En: Jordi, a robust man with a fervent passion for 'soccer', was about to initiate a language concert, a mixture of Spanish, Catalan, and English. Marta, with her rosy cheeks and contagious smile, ready for her mischief, raised her trembling hand with a burning conviction to become part of the linguistic debacle.

Ca: Anna, amb els seus ulls brillants malgrat la seva ancianitat, construïda amb uns anys de sàvia experiència, estaria al centre, forçada a filtrar aquest experimental bàrbare trilingüe.
En: Anna, with her bright eyes despite her old age, built with years of wise experience, would be at the center, forced to filter this experimental trilingual babble.

Ca: En el llarg carrer, amb gent encuriosit, Jordi comença: "Marta, podrías...umm... podrías passar-me la pelota? Please, rápido."
En: In the long street, with curious people around, Jordi begins: "Marta, podrías... umm... podrías pass me the ball? Please, rápido."

Ca: Sense perdre el somriure, Marta contesta: "Jordi, téndeme la mano and…com es diu?....Ah, sí!...And kick the ball."
En: Without losing her smile, Marta replies: "Jordi, give me your hand and... what's it called?... Oh, yes!... And kick the ball."

Ca: El rostre d'Anna era un panorama en canvi constant, passant pel desconcert, l'ús intensiu de les celles, fins a un somriure discret que escapolia les seves arrugues.
En: Anna's face was an ever-changing scene, going from perplexity, the intensive use of her eyebrows, to a discreet smile that escaped her wrinkles.

Ca: "Tú, kick la ball ara, do it!" insistia Marta, amb un accent inglès fortament tintat de castellà.
En: "You, kick la ball now, do it!" insisted Marta, with a strong English accent heavily tinged with Spanish.

Ca: Jordi, voltant-se cap a Anna, pregunta: "Anna, podrías explicarme qué significa 'kick'? Estoy a bit confundido."
En: Jordi, turning to Anna, asks: "Anna, could you explain to me what 'kick' means? I'm a bit confused."

Ca: Anna, que mai havia anat més enllà dels límits del català, amb un somriure bufonej, pren una desicisò moixa a les seves arrugades mans i diu: "Kick, en anglès, seria com dir 'cop de peu'."
En: Anna, who had never gone beyond the limits of Catalan, with a mischievous smile, takes a hesitant decision in her wrinkled hands and says: "Kick, in English, would be like saying 'cop de peu'."

Ca: Amb un somriure de triomf, Jordi diu: "Ahh, entenc! Així que vols que et passi la 'ball', també coneguda com a 'pilota', amb un 'kick', Marta?"
En: With a triumphant smile, Jordi says: "Ahh, I understand! So, you want me to pass you the 'ball', also known as 'pilota', with a 'kick', Marta?"

Ca: La gent al voltant els observava amb un sorrís indulgent, riur-se i embadalit-se per la cridanera barreja de paraules i accents.
En: The people around them observed with indulgent smiles, laughing and marveling at the loud mix of words and accents.

Ca: En aquest reialme de Barcelona, splendidat per la brillantor de Gaudí i animada per la convivència de les cultures, la tarda es desprèn en un frenesi de riure. Amb paraules que es barregen de diverses llengües i el blau intens del Mediterrani al fons, la història de Jordi, Marta i Anna resona com a testimoniatge del vertigen cultural inexhaurible de la ciutat de Barcelona.
En: In this realm of Barcelona, splendid with the brilliance of Gaudí and enlivened by the coexistence of cultures, the afternoon unfolds in a frenzy of laughter. With words blending from various languages and the intense blue of the Mediterranean in the background, the story of Jordi, Marta, and Anna resonates as a testimony to the inexhaustible cultural whirlwind of the city of Barcelona.